Eduard Merino: Pintor

Anar a veure l’Eduard Merino al seu estudi, no és entrar només a un taller, és entrar en el món dels records, de la feina feta, de l’estima a l’ofici i del present que encara ara comparteixen fill i pare.

L’Eduard pare, va venir de Ciudad Real, allà va aprendre a dibuixar i als dotze anys dibuixava tant realista que espanta.

Quan l’Eduard fill, va començar a dibuixar, li ensenyà un quadre al seu pare: Bé, força bé, molt bé però segueix, no paris i d’aquí a uns milers de dibuixos et sortiran encara més bé -va ser la resposta del progenitor.

Fa uns quants anys l’Eduard va tancar el taller de pintura i va reprendre el dibuix: va començar a fer retrats de tothom que coneixia o personatges que li agradaven.

La sala que va ser la botiga de «Can Merino» té les parets farcides de retrats. I mentre t’explica qui és cada un, s’escapen anècdotes de tot el que varen fer arreu dels pobles de Catalunya…

Les fotos del seu treball com a pintors de parets, mostren, que no es va quedar només en escollir els colors; varen retolar mils de noms i eslògans, van restaurar ermites i esglésies i un munt de feines més. No per la fama o els diners, sinó, per què portaven l’artista dins i era i encara és la seva vida.

Val a dir que el que veieu és només una petita part del que hi ha.