La Batuda
Pseudònim, Conxita Farguell
Juliol crema les eres
endreçades com un prat.
Ja hi són les garbes de blat
custodiades per Ceres.
Omple la nit els camins
quan es lleva el llaurador.
Amb la primera claror
furten el gra els teuladins.
Són a punt els atifells:
la pala, el trill, el tiràs,
L’erer, la forca, el ramàs,
la barcella i els garbells.
Uns estenen la batuda
altres tallen el sogall.
El sol guaita amb un badall
i l’aurora en matí muda.
En una senda vorana
posen un trespeus al foc.
Quan bufa el vent de xaloc
guanya la set a la gana
Han colgat una botija
baix la frescor de la palla
2
amb dos gotes de cassalla
per llevar-se’n la pruïja.
Faran un arròs en llebre
que caldrà bullir dos hores.
A Alacant hi piquen nyores
i a València hi posen pebre.
D’un cavall i una somera
és fill. Encollen el matxo
mentre en el marge un fardatxo
regala dos ulls a l’era.
Passa per damunt l’erada
una post de fusta: el trill.
Cops d’assot. Sona un renill
i el matxo fa la feinada.
Fa la palla més menuda
per a que es pugui ventar
amb la pala i treure el gra,
que és el fi de la batuda.
Faran net tirant la pala
al xaloc. L’aire calent
no és gens bo per al forment
però avui ve de la Cala.
Toca prendre la barcella
per ponderar la collita.
Ni és molt gran ni mol petita,
segada a falç i corbella.