Quan entres a casa d’en Josep, el primer que trobes és una entrada gran com un garatge, allí hi ha una sala d’exposicions amb molts quadres penjats. No hi ha taller de pintura. Tot és ordenat, net i polit…

– I on pintes?  – Al menjador!  i em fa passar; en una taula petita hi ha tots els estris de treball, hi són per ensenyar-m’ho, però, tot torna a l’armari magatzem on els pincells, pintures retoladors i llàpissos tenen un lloc compartit amb carpetes, blocs de dibuix i un munt de làmines ja acabades.

Era comercial i ja fa molts anys que és jubilat del treball però no deixa de pintar. I quan comença un quadre: borra l’esboç el repeteix i en fa versions fins que obté una còpia ben feta del model.

Quadres famosos, fotos o quadres d’autors no tant coneguts. Tant li fa un Picaso o un Mirò, un Gauguin, un Kandisnski o un quadre pintat per la seva cunyada, tots hi queven! la seva especialitat és fer una versió el més fidel a l’original.

És un plaer parlar amb en Josep i admirar el seu talent, no te l’acabes amb una sessió.